Com cada divendres, la coordinadora de convivència del centre, na Maribel, ha vingut a fer la sessió d'assemblea setmanal.
Avui l'assemblea de convivència ha tractat sobre un teatre improvisat: han sortit unes persones amb na Maribel a preparar una actuació en la que aquestes persones FEIEN DE MESTRES que parlaven sobre quina activitat es podria fer el darrer dia de classe.
Després d'un temps han entrat a classe a interpretar el seu paper: mestres en una reunió.
La resta de la classe observa als actors i a les actrius: Què estaven fent en aquell moment durant la reunió? En majúscula proposem què podriem fer entre tota la classe per canviar la situació cap a millor.
1 mestre: interrompia contínuament als altres. Feia moltes preguntes. DEIXAR D'INTERROMPRE. DEIXAR QUE TOTHOM PARLI. RESPECTAR EL TORN DE PARAULA.
1 mestra: a tot deia que no, no li agradava res. No explicava per què deia que no a tot. CEDIR, HA DE SABER QUE PODEM ARRIBAR A ACORDS. EXPLICA PER QUÈ DIU QUE NO, DONAR MOTIUS.
1 mestre: feia propostes impossibles de fer, com anar d'excursió a la lluna. No eren propostes realistes. PENSAR EN ALGUNA COSA QUE SIGUI POSSIBLE.
1 mestre: feia tonteries i molestava als altres. Distreia a la resta. DEIXAR DE FER TONTERIES.
1 mestra: explicava coses que no tenien res a veure amb el tema de la reunió. Mostrava poc interès per la reunió. Tot el temps canviava de tema, no li interessa. ESTAR MÉS PENDENT, ESCOLTAR ALS ALTRES.
2 mestres: intentaven fer la reunió com tocava, intentaven fer les coses bé per poder arribar a uns acords. INTENTAR POSAR NORMES.
Reflexió general del grup
Aquesta reunió no s'hauria pogut fer perquè ningú es tenia en compte. No s'hauria arribat a cap acord perquè no s'escolten.
Què podien haver fet cada rol, cada persona, per poder haver fet la reunió: VALENTIA per dir NO. És important saber dir que NO quan una persona està fent alguna cosa que ens perjudica o no ens agrada.
AQUESTA ACTIVITAT ENS SERVEIX PER REFLEXIONAR QUINA ÉS LA NOSTRA MANERA D'ACTUAR I DE SENTIR EMPATIA.
